Plans de conducta
Estudiosos del dubte
Calculant l’atzar
Donant llum a l’interrogant
N’hi ha de grans,
N’hi ha de grans,
N’hi ha pocs.
Il·luminen el món.
Hi ha qui fuig pels carrerons,
(qui grimpa) pels despatxos en funcions,
qui somnia en una mamada,
qui ejacula cridant “mama”!
N’hi ha de grans,
N’hi ha de grans,
N’hi ha pocs.
Il·luminen el món.
N’hi ha de grans,
N’hi ha de grans,
N’hi ha pocs.
Il·luminen el món.
Il·luminen el món
Il·luminen, il·luminen, il·luminen el món!!!
03-A mig acabar
S’encenen els estels - aquesta nit
Però no són - per a mi
Hi ha parelles pels carrers - alçant els ulls
Creuen que cremen per a ells
A mig acabar
Podré mai canviar?
Tot això que no he vist
Tot això que no he fet
És tot el que he sentit
Tantes històries - sense veritable final
Fils que pengen - fan lleig i fan mal
Les meves històries - sense veritable final
Fils que pengen - fan lleig i fan mal... fan mal.
A mig acabar
Podràs mai canviar?
Tot això que no he dit
Tot això que no he fet
És tot el que he sentit
Segueixo pels carrers com un gos perdut
Poruc que em caigui el cel al cap, desitjant un final.
Passejo mirant per terra
Buscant un autèntic final
Patint que caiguin els estels.
El veritable final, veritable final.
La la la la la la...
04-Precís
Recollint senyals / derrocant pedestals / arbres tallats...
Menjant llavors / que el temps en faci jos / futurs passats
Ha arribat potser el moment
De separar-se de la gent
Flairant esdeveniments / pesant pluges i vents /
Aparell perfeccionat (per-fec-te)
Sagnant somnis / esperant renéixer o morir / mites capturats
Ha arribat potser el moment
De tornar cap a la (teva) gent
Empaitant les teves cendres, emboirant l’esperit!
Escombrant les cendres. Netejant l’esquelet.
Escombrant les pròpies cendres. Netejant l’esquelet.
Disciplina, disciplina... del supervivent.
Ha arribat potser el moment
De fer el pas sense laments
Ha arribat potser el moment
D’acabar amb el repel·lent
05-10 anys al llit
1)
Creuant l’esplanada
sense fita ni desesperança
- el luxe dels dies d’antany -.
El luxe de la vida que ... ja ha passat.
Són agredolços claus
clavats a l’esplanada...
2)
El record d’aquelles nits,
un cos incansable - (només volia dormir)
i l’espurna ... als ulls ... de les noies.
De la innocència ... al pes
dels bells excessos: agredolços claus - (només volia
dormir)
clavats a l’esplanada!
10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT QUE NO PODEM ANAR
IGNORANT
3)
Continuo conduint
aquesta carcassa - (només volia dormir)
sense objectiu clar.
Condueixo un automòbil
cap a paratges - (només volia dormir)
on no hi viu l’enyor
d’aquella vida anterior!
10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT QUE NO PODEM ANAR
IGNORANT
10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT QUE NO PODEM ANAR
IGNORANT
Anar ignorant, anar ignorant, anar “i no” (x 4)
10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT QUE NO PODEM ANAR
IGNORANT
10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT, 10 ANYS AL LLIT QUE NO PODEM ANAR
IGNORANT
10 anys al 10 àngel 10 àngels
06-30 cops
L’albir ja no és pur
Ni el pols és segur
4 lliçons mal apreses
Al carall la innocència
Ens mirem un segon als ulls i tot sembla deja-vú
Sabem bé que tot el que és bell és així,
fràgil i caduc també
Som fets a trossos
Peces trencades
D’altres que manquen
Massa sovint val més...
Desitjaria prendre la teva càrrega
Però quan les coses no funcionen...
Tot s’esberla, tot s’emmerda
Cada nou projecte s’enfonsa
Aquests nous plecs a la pell executen el procés del jove al
vell
Molt ja perdut, molt a perdre encara...
Embriaga’m ara, mentre et cobreixo la cara!!!!
Som fets a trossos
Peces trencades
D’altres que manquen
Massa sovint val més
El silenci
Que mil paraules
Tot sembla més difícil
Tot sembla incomplet
Tot sembla més cutre
Tot sembla que es perd...
(Tot es perd...)
30 flames
30 cops
30 bufes
30 rocs
30 dies més
30 vides de records
30 raons per viure
30 possibilitats
30 mirades i llàgrimes
30 déus
30 30 30 trenta cops
07-Vitrines
Els veig a través del mirall
amb les (seves) copes i coberts llampants.
Els vidres no paren de regalimar
mentre aquí fora jo vaig deambulant.
Ella (calça) botes i ell un bon frac
i jo (a les butxaques) tan sols molletes de pa.
Me'n falten 2 més.... me'n falten 2 més...
Un maniquí que no té cap
viu a les vitrines d'aquesta ciutat.
Me'n falten 2 més.... me'n falten 2 més...
Un maniquí que no té cap
viu a les vitrines d’aquesta ciutat
I les figuretes de massapà
avui no parlen (parlen parlen), només volen jugar.
(Jo) ja els hi deia, ja els hi deia ja,
em redreço, sense voler canviar.
Me'n falten 2 més.... me'n falten 2 més...
08-Llavors (llavorspotsortirelsoldenou)
1.
quan
la neurosi s’amansa
quan
la tempesta finalment s’allunya
olor de pluja i nervis – de plors i convulsions de pelvis
2.
quan
la derrota és consumada
i ja
no hi ha camí enrere
no queda altre remei – que reprendre la carretera
llavors pot sortir el sol de nou. potser no avui...
llavors pot sortir el sol de nou. potser demà...
3.
olor de pluja i nervis – de plors i convulsions de pelvis
llavors pot sortir el sol de nou. potser no avui...
llavors pot sortir el sol de nou. potser demà...
4. dimonis calcinats
terreny de cultiu
abans de la propera davallada
millor tapar tots els forats
llavors pot sortir el sol de nou. potser no avui...
llavors pot sortir el sol de nou. potser demà...
09-Túnel II
ambient elèctric i viciat,
em sembla que caurà una altra veritat,
de cervesa, wodka i potser de cognac,
(de) tristesa concentrada i amoníac, amoníac, amoníac,
amoníac.
màgia de 3ª generació:
l’energia és més forta que la passió.
encetant camins cap a “qui sap a on?”
a on hi ha allò del que tot es compon, es compon, es compon,
es compon.
una fita i un cordó,
el meu cor com un acordió
que sona i engloba tota orella atent:
un enigma i un desgavell, desgavell, desgavell, desgavell!
com menys l’entenc
més m’interessa,
la malaltia i la bellesa.
com menys l’entenc
més m’interessa,
la malaltia i la bellesa.
com menys l’entenc
més m’interessa,
la malaltia i la bellesa.
10-Hiroshima
Ella es deia Hiroshima, no se’n va, no és en va
Ella es deia Hiroshima, sembla difícil d’oblidar
Ho veig tot - (de) massa a prop
Quan ella se’n va - no és en va no se’n va
Ho veig tot - com raja
Si et vaig conèixer mai - no ho recordo no ho recordo
Com més espectral - més forta
Com menys real - més possible més possible
Ella es deia Hiroshima, no se’n va, no és en va
Ella es deia Hiroshima, sembla difícil d’oblidar
Ho veig tot - (de) massa a prop
Quan ella se’n va - no és en va no se’n va
És un càstig o un(a) senyal?
És el repte que ens invita a ser més grans? A fer-nos
grans...
Cada cop que t’encalço t’ (te m’) escapes
Trepitjant fum amb les sabates
I ho veig tot de color groc, de color groc!!!!
Ella es deia Hiroshima, no se’n va, no és en va.
Ella es deia Hiroshima, sembla difícil d’oblidar
Hiroshima ... - Qui la pot desactivar?
11-I hate you (Trips 1995)
yesterday I found you again
always questions always bitching
I don’t need you
I hate you
when you come I want to go
when you come I want to be a bitch
I hate you
I hate you I don’t need you
I hate you I don’t want you
I hate you
Homenatge a en Linus (1968-2003)
12-Túnel I
EP - La nova medicina
01 - Western mediterrani
Podries haver estat tu
Podria haver estat jo
Podria haver estat la febre
Podria haver estat l'alcohol
Però va ser la pluja
I va resultar ser ell,
(i és que) Tenia cotxe i puro,
(i és que) Estava treballant.
Agafo aquest banjo d'ossos
i murmuro un wester mediterani
(amb) Melodia reduïda;
distret (i) content d'haver perdut el tren.
Però va ser la truja
I va resultar ser el rei.
(i és que) Tenia cotxe i puro,
(i és que) estava triomfant...
Triomfant... Triomfant...
Com (és que) encara no he après a cantar
i no hi ha qui m'aixequi pels matins ?
Com (és que) no tinc cap llicència,
ni milloro (amb el temps) com els bons vins?
Però va ser la pluja
I va resultar ser ells,
(i és que) tenia cotxe i puro,
(i és que) l'estava violant.
Violant... Violant...
Aquest
és el teu ...
western
02 - Insomni generacional
I fem el bé i fem el mal
ho cuidem avui i ho fem malbé demà
Per activa o per passiva
Per excés o per defecte
No, no podem dormir tranquils
No hi ha manera de descansar
I anem amunt i anem avall
vestim malament, però som elegants
cuidem les maneres per fotre després un gargall
uns es fan policies i els altres trafiquen com abans
No, no podem dormir tranquils
diem no hi ha manera de descansar
i no, no podem dormir tranquils
desconnectar-nos de tot plegat !
Sempre sols, sempre en xarxa
sempre amb la por de quan s’apagui
sempre empassant i queixant-nos
però som esclaus del lloguer i del nostre llinatge
No, no podem dormir tranquils
diem no hi ha manera de descansar
i no, no podem dormir tranquils
desconnectar-nos de tot plegat !
No és la mala consciència – és una disfunció
espiritual
No és la mala consciència – és un insomni
generacional
No podem dormir tranquils
diem no hi ha manera de descansar
i no, no podem dormir tranquils
desconnectar-nos de tot plegat !
Insomni... quin és el teu insomni?
03 - La nova medicina
Vols anar a una teràpia, comencen dilluns.
Dius que funciona; que tots t'ho han dit.
L’angoixa del nou mil.lenni, l'estrès i el mal de cap,
la solitud i la caguera, per a tot té un remei.
És la nova medicina, la nova
La nova medicina, la nova !
Tantes llums i estímuls, tants productes i sons,
i paraules i cares que ho aproven tot.
Dius que es tracta de funcionar, de fer, guanyar i gastar;
i que saps de què va la vida i sempre hi estàs
(un pas per) Davant!!!
És la nova medicina, la nova
La nova medicina, la nova !
És la nova medicina, la nova
La nova medicina, la nova !
És la nova medicina !
04 - Un punt en un mapa
Un punt en un mapa
un lloc en un plànol
una data de naixement
un número més
On sóc?
què sóc?
a on vaig?
és això tot?
Només una xifra
només un nom
un instant en la història animal
tan senzill, tan estrany
On sóc?
què sóc?
què faig?
és això tot?
On sóc?
Qui sóc?
a on vaig?
és això tot?
05 - S.S.S.
Cansat, desgastat, potser sol enmig
de cases i sons, a cobert sota el cel;
no estic sol, són els anys,
és la son, no estic sol
I no et vull res més
I no et vull pas més
I no et vull mai més
Jo no et vull més
No estic sol són els anys
No estic sol: els paranys
No estic sol dins del pany
No estic sol... no estic sol!
Tan trist, tan feliç, prou sovint buit, pla i gris
a voltes desesperat,
no estic sol, fet un pedaç,
sense son, no estic sol
I no et vull res més
I no et vull pas més
I no et vull mai més
Jo no et vull més
No estic sol són els anys
No estic sol, vels i danys,
No estic sol dins del pany
No estic sol... no estic sol!
I no et vull res més
I no et vull pas més
I no et vull mai més
Jo no et vull més
Veient morir les formigues navego amb ulls clucs,
fa temps ja que vas fer alguna cosa,
però no estic sol,
rere els panys, angoixat i paranoic,
no estic sol, vull quedar-me sol, no estic sol!
I no estic sol, sota el sol, no estic sol, sota el teu sol!
Teu ... sol!
Sol
Sol
Sol
