1. no me fotràs mai més
No me puc creure
lo que estàs dient...
ets un mentider.
tu me vols fotre!
però no tens arguments
enveja d’un mateix.
des que vaig caure
no m’he aixecat mai més
però jo no pud a fems.
somnis i fades
formen sa teva ment...
ets un petit follet.
la la la la la
la la la la la
la la la la la
no me fotràs mai més!
2. aquest món que vivim
Hem pujat un cop amunt i hem caigut
i agafam forces
no pot ser tan fotut.
quan pretenem fer-ho tot en positiu
xas, clotellades!
mira de fer es cap viu.
jo me’n vaig
però demà tornam ser aquí.
serà es joc
que ens manté tan masoquistes?
que me’n vaig!
que ara torn!
aquest món que vivim
que ara ens fa ser tant feixistes...
he agafat una guitarra
i ja estic afinant cordes...
no guany per fer de músic.
fer cançons per anar existint i morir...
aquest negoci ja fa temps que està podrit.
jo me’n vaig
però demà tornam ser aquí
serà es joc
que ens manté tan masoquistes?
que me’n vaig!
que ara torn!
aquest món que vivim
que ara ens fa ser tan feixistes...
i fa via!
3. molt millor
te queixes i no saps,
no saps si pots.
si no estàs convençut…
no ho facis, no!
uuuuh
si deixes que s’amor
et faci pols
es mal que dus a dins és
una il·lusió.
una il·lusió…
que és molt millor
que ser una post.
que és molt millor, amic.
que ser una post.
te donc sa meva mà
si fas es pas
i si no pots canviar, almenys,
ho has intentat.
uuuuh
si deixes que s’amor
et faci pols
es mal que dus a dins és
una il·lusió.
una il·lusió…
que és molt millor
que ser una post.
que és molt millor, amic.
que ser una post.
4. un dimecres de desembre
aquest hivern fa molt de fred
sutja cau per ses parets
és un dimecres de desembre i plou.
he superat es tràfic, xop
i he entrat a s’habitació
que fa pudor de menta i cloroform.
t’he dit: què passa! com estàs?
i m’has cridat sense sentit
i amb sa mirada buida m’has agafat es dit.
t’he demanat si saps qui sóc,
jo que volia parlar de tot.
tan egocèntrics som es perdedors.
i que no puc deixar de pensar -que t’enyor tantquan
no aturàvem de dir dois
mentre fumàvem un joint
érem es quatre fantàstics i un mort d’oi.
són tantes coses dins des cap
que no les vull ni imaginar
perquè ens fan mal i hem de continuar.
aquesta vida encara està...
i amb es futur no hi vull pensar.
nina, fes-li un petó i fins demà.
i que no puc deixar de pensar -que t’enyor tantquan
no aturàvem de dir dois
mentre fumàvem un joint
érem es quatre fantàstics i un mort d’oi.
aquest hivern fa molt de fred
sutja cau per ses parets
és un dimecres de desembre i plou.
5. no és un adéu
t’he dit que
no és un adéu,
no ploris que no par-tiré.
tenc es ulls
que miren s’horitzó
europa ja és aprop, ho sent.
duré ses butxaques plenes d’or,
no tudaré aquest cop de sort…
no podria anar millor!
si trob feina et cridaré…
cercaré un vol urgent i véns.
un amic m’arreglarà es papers
és senzill, ha dit… of course!
trobaré un lloc que estiguem bé
i en es nostros fills no els falti res…
no podria anar millor!
6. fart
sent sa campana
i ja no sap… què fer.
va escala avall i tra...
travela amb es gerent.
- on vas muchacho!?!
qui t’has pensat que ets?
no me vacil·lis que…
demà vendràs més prest!
Uuuuuh!
fart de s’escola,
des mestre i des papers.
fart de psicòlegs i…
sa puta de s’eoep.
fart de sa mare
i des cabró des vell.
fart de que em diguin que…
em porti bé!
me’n vaig d’aquí!
demà no venc!
- pas de tu…
i des coeficient!
pas, no puc…
ser un delinqüent
uuuuuuh!
fart de s’escola...
fart de sa mare...
7. amb aquell tren
tant li fa quedar tot sol
que de sobte s’acabi es món
passa de tot…
ell diu que no és com tothom.
ja no viu amb il·lusió
diu que no ho soporta més
s’ha fos sa claror…
se’n va anar amb aquell tren.
ell va fer que es complexe
el fes sentir indiferent
maleit accident
no va pensar que es amics
podia perdre i es temps
se’n va anar amb aquell tren.
posa en ordre es sentiments
són somnis en moviment
ara sona es vent
bufa i no sap per què.
tant li fa quedar tot sol
que de sobte s’acabi es món
passa de tot
per dins ell tot és mort.
ell va fer que es complexe
el fes sentir indiferent
maleit accident
no va pensar que es amics
podia perdre i es temps
se’n va anar amb aquell tren.
aaaaaah, aaaaaah!
8. grins i arena
sé que com es altres no sóc
encara que tu em facis befa…
…be-fa que em facis tu!
que no puc canviar de parer
sóc un cap ple de grins i arena…
…grins i arena n’estic ple!
si no ho faig bé…
m’estires d'una orella
però si ho faig, també…
ooooooh! aaaaaah!
visc en un món independent
que no serà facil d’entendre…
…d’en-ten-dre fàcil no serà.
que no puc canviar de parer
sóc un cap ple de grins i arena…
…grins i arena n’estic ple!
9. si me vens així
Què és de trist!
ja no tens ningú
per vendre...
i ara penses en mi.
t’aixec es dit
per dir-te que no.
me mires…
com un billet de vint.
dius que així,
que en vendràs molts,
promeses!
només són il·lusions.
i ara si
que em beses es cul
fas pena!
amics només es bons.
sa sort és de qui la cerca.
no se pot ser un guanyador
si me vens així. (3)
no se pot ser un guanyador
si no me vens com sóc.
sa sort és de qui la cerca.
no se pot ser un guanyador
si me vens així. (3)
no se pot ser un guanyador
si no me vens com sóc.
10. 11 M
tot s’ha enfonsat de sobte
quin soroll tan prepotent,
una bomba esclata i moren...
qui va perdre s’últim tren?
un nin plora, on es sa mare?
un té es ulls desorbitats.
tots es cors són plens de pànic
què has tret tu d’aquest atemptat?
voldria veure qui és
que guaita satisfet?
ses notícies que no paren...
si se senten com a déus.
voldria sabre qui
se’n va tranquil·lament?
amb tants de morts a s’esquena,
quina cara que deu fer… de llucifer.
voldria veure qui és
que guaita satisfet?
ses notícies que no paren...
si se senten com a déus.
voldria sabre qui
se’n va tranquil·lament...
amb tants de morts a s’esquena,
quina cara que deu fer… de llucifer.
