| 01-Crida
fort: Hem cridat: hem somiat
on estaves tu.
Els carrers son tan llargs
i ens feies falta tu.
Has après o vens així
on tens el teu orgull?
sempre mires a un costat
per no mirar-me als ulls.
I dius que tan s'hi val,
vius a la calor del foc i
em dius "i que hi farem",
sempre mut i agenollat.
I voldria veure't al meu costat
que pogueres dir que hi vas lluitar,
i no ens deixes que ho fem per tu
crida fort i alt.
Dius que no podrem fer res,
les coses son així
ells són pocs i tenen por
nosaltres més de mil.
Som l'aigua del seu bosc
ciment del seu castell,
sols et falta saber que
sense tu ells no son res.
I dius que tan s'hi val...
02-Tot el món
Tot el món voldria volar alt,
Tot el món voldria tindre tant.
Els minuts són els segons
i tu creus que és un malson,
tot el món escolta eixa cançó
No et fa por aquesta soledat
tanta gent com hi ha al teu voltant.
El sol crema dematí
però a mi que m'has de dir,
has passat mil nits sense dormir.
Potser avui els teus somnis
no sol els d'ahir.
Potser fà temps la teva vida t'ha fugit.
El teu nom ja no val res,
tot et sembla del revès,
et crema el cor i et crema fins l'alè.
Recordes aquells temps,
vivies el moment sense pensar,
I ara que tens fred
escolta el teu lament,
ja t'ho deien pels carrers,
no vas fer cas d'aquelles veus.
On estan tots els teus amics
i totes les promeses per complir.
Ara tot es massa tard,
ara ja no pots canviar,
tot el món voldria volar alt.
03-Blau
Tot es blau però jo veig
la mirada del que diu
que el demà pot ser millor.
Sòn tants anys i encara rius
tantes nits i encara vius
mig camí entre tu i jo.
Aaaaah el fred ens gelarà
caldrà ser durs,
aaaaah tindrem futur.
Potser les ombres i la pols
que anem trobant fent el camí
voldran trencar tot el que som.
Potser allargarem la nit
per mantenir el llit calent,
per por al dia i al matí.
Aaaaaah....
potser tindrem por
però arribarem,
potser haurem de lluitar.
Potser volarem
per damunt de tot,
potser estarem sols
potser però tu i jo...
Aaaaaah....
04-Em vas dir
Em vas dir no cal fer res
no et preocupes tot va bé,
cada dia et distraurem de tot
seu al meu costat, no parles més!
Em vas dir ja creixeràs
i eixe dia comprendràs,
que lluitar no et servirà de res.
Tanca els ulls i para de somiar!
I ara que et temps ha passat
tinc més ganes de cridar,
el teu nóm ja no és el meu,
el teu joc ja no val res,
ja mai més.
Em vas dir tu seu ací
i xarrrarem de tot plegat,
jo soc vell i et puc aconsellar,
no tens res que fer, deixa't portar.
I ara que el temps...
i no em digues que ja canviaré
que deixaré de pensar tant
qué es millor deixar-ho com està
que el futur és el passat.
Em vas dir...
05-Plou
Plou
i sempre plou en el meu cap,
jo que mai us vaig fer res,
jo que passava per ací.
Gris,
tet em sembla quasi gris,
el present és el passat
i tot han fet en quatre dies.
Plou
i sempre plou sobre banyat
però avui ja n'estic fart,
repartirem la pluja i sol
trencarem les normes
que ens han fet uns pocs i ara
plou
sobre el cap de tanta gent
gent que ja n'aguanta més
que no suporta tanta pluja.
Sol
arribara el nostre sol
potser a algú no agradarà
però és la vida que us espera.
Plou...
06-Balla dins de l'aigua
Busca joies en l'habitació,
escolte notes des del seu record
i amb un somriure et diu
que promte arribarà el sol d'estiu.
Una mirada et porta a un altre món,
tot és silenci però ella no pot
parar la música que sona
en el seu cap, en el seu cor.
Fa tant de temps que
ja no sap de realitats,
que és un plaer
estar sempre al seu voltant
i ho dóna tot, crida i balla de l'aigua.
Tan sols mira allò que vol mirar.
Potser, ara, els bojos som nosaltres
tan s'hi val.
Recull tresors que van deixant la gent,
escriu històries en un groc paper
i ara diu que ja refresca
que potser ha arribat l'hivern.
Et pren la ma i et porta al seu palau,
on hi ha cartrons ella veu marbre blau
i et pregunta si t'agraden
les galetes amb el te.
i quan li diuen que la portaran
a un lloc molt millor
ella es gira i mira al seu voltant
-si la ciutat és meva
on més podria anar!-
07-La realitat
Havia arribat, el món era seu,
les llums li emplenaven la cara.
Tan sols tres acords l'havien portat
al lloc que ella imaginava.
Somriures i mans, tots al seu voltant,
carícies que ja no somiava.
Estar dalt de tot, canviar de ciutat,
la festa continuava.
I ara que tot s'ha acabat
veu per fí la realitat,
tres anys i l'oblit tot era de fum,
els peus li tremolen,
i ara no! no hi sol que la conforte.
Li van diri tindràs
el món als teus peus,
no pensis ja ho fem nosaltres.
Eres la millor
la gent ho sabrà
i tu sense adonar-te'n.
I ara que tot s'ha acabat...
Ja no tens res eres un joguet trencat,
saps que va ser massa fàcil pujar alt.
Tens tant por
a què no et miren pel carrer
tot era res i ara ja no pots fer més.
I ara que tot s'ha acabat...
08-Gira el cap
Gira el cap, estic ací
i ja no entenc perquè no escoltes.
Sempre que et vull mirar
estàs tan lluny que no et puc vore.
Crec que saps que estàs perdut
i que parlar seria tràgic.
Dones voltes sense rumb i ja
no trobes les respostes.
Saps, que ja està ací la realitat
i que és difícil de canviar
s'ha acabat la festa i ara ja no
pots ni somniar el que serà de tú,
tornaràs a ser l'home trist
que passeja invisible i ara.
Gira el cap, estem ací
per recordar-te les mentides.
Ja no pots somriure tant
ara no tens qui t'estime.
Ja no som igual que ahir
no tenim la por de sempre.
Cada dia al de matí
ens tindràs a prop i ara.
Has perdut i ja no saps que fer,
els dies passen i tot sembla igual,
ja no recordes ni com era abans.
No podràs dormir per les nits,
tot allò et perseguirà
i no tindràs on descansar,
ja no tindràs futur.
09-Avui per fi
Alça el cap, avui serà un dia genial,
compta amb mi per dur-lo endavant.
Sempre hi ha
que et posa traves al camí,
no són res, negre en la nit.
És temps de caminar,
és temps d'anar canviant.
Busca un somriure clar
i no et deixes enfonsar,
i potser volarà
tot allò que et fa mal,
avui per fi.
Sempre hi ha
on agafar-se quan és fosc,
si ens tenin ningú ens detindrà.
Creuarem dies que venen i s'en van
i brindarem en acabar.
És temps de caminar...
però avui no tingues por de res
mira-te'ls son tan fràfils que
demà es trencaran
Busca un somriure clar...
_______________________________________
10-Ulls
Encara puc veure els teus ulls
tan obscurs i tant absents
la nit que et vaig deixar anar.
Em vaig quedar segut tot sol
mirant el gel dins d'aquell got
que es va desfer com tu i jo.
I recorde que en vas dir
-no has de tindre por de mi,
trobaré el meu camí-,
sense pluja no hi ha sol
sense fred no hi ha calor.
Des d'aleshres pense si
estaràs bé en el teu destí,
si hauràs trobat per fi la pau.
Van ser tants anys sense dormir
cremant els dies i les nits
no vam poder fugir d'allí
I recorde que...
però encara, els teus llavis,
tremolant en tants viatjes,
quan entrava tot dins del teu cos.
I ara que han passat els anys
t'he trobat i no he pogut
veure vida en els teus ulls.
Però un somriure trist i lent
en cridar fort el teu nom
va esclatar en mil records.
11-Com pot ser
Com pot ser que el dos visquem dins el mateix lloc
si semblem el foc i l’aigua, fred i calor
perquè em vols convèncer sempre, de que la vida es
així i prou.
Quan em dius que és convenient passar per dalt
de tota la gent que et puga avui molestar,
com em pots somriure mentre les paraules ixen del teu cap.
Et fa mal no estar per sobre i
vols cridar però no tens
ja cap dret a fotre’m la vida
ni cap dret a fer-me callar
ara ja sols t’he de suportar.
I ara que estàs baix em dius que eres legal,
que sempre t’ha agradat la cosa de la igualtat,
veure’t mossegar els llavis és tot un plaer per mi,
ja ho saps.
Et fa mal...
|
