Flor y Nata Records - inicio
grups i artistes
catàleg contacte
enllaços història
venda cds digitals
Los RetroVisores
Antonomasia Los Summers
Blame the Dog
Brand New Sinclairs
Mai Mai
Mute
MyVestal
Copo Nada Personal
Dias de Incienso No-Frosth
Emmerson
Ende
Hermosos Vencidos Rocco
Smoking Victims
Hyde Casino Some Electric Noise
Sonido Bikini
Kamenbert Steven Munar
Sushi y Wasabi
La Balada de... (futbol) Teléfono Rojo
TanStuPids
Leissiel
Ligre
Lo Nunca Dicho The Noisers
The Shake
Los Radiadores

 

Grups i artistes

Hermosos Vencidos - cd La ciudad de los semaforos en verde - FyN-24 - Flor y Nata Records

full promocional en format doc i en format pdf
lletres cançons
fotos promocionals
el seu clip "Fotos de Mila" a YouTube

MySpace/hermososvencidos

Comprar el disc digital online;
(també amb el sistema de tickets, més econòmic si en compras varis del nostre catàleg);
o cançons en línia o cd físic

Hermosos Vencidos
"La Ciudad de los Semáforos en Verde" - FyN-24 - CD
“La Ciudad de los semáforos en verde” és el debut discogràfic de HERMOSOS VENCIDOS. 13 temes directes, sense artificis, totalment bastards, propers al power pop, al garatge, al rock'n'roll, pocs acords, molta actitud, impregnats a parts desiguals d'aquest glam primitiu d'un Marc Bolan (T. Rex) passat de moda o d'uns Slade per explosionar. Les seves cançons no oculten la seva admiració pel rock argentí més espanyol, que tant deu als Stones. Els seus textos sorprenen per aquesta maduresa tan senzilla i la manera d'expressar en dos minuts vivències que connecten amb l'oient.

Els càntabres han armat un fresc 1er disc, la speedica “Fotos de Mila” (primer single) obre el CD amb un Hammond que sona com un vell Farfisa, la lletra és un gest de complicitat al “Pictures of Lily” de Pete Townshend (The Who), encara que en aquesta ocasió la trobada esporàdica amb Mila a les afores de Madrid després d'un dels seus concerts és l'argument de la cançó, “En Madrid”, “Viejo Pintor”, “En Blanco y Negro”, “La Reina” o “Pequeña Lola” són també petits trossos d'històries viscudes en primera persona entorn de l'amor, al desamor, l'absència, el sexe, la soletat...

Una primitiva revisió de “Todo Negro”, més propera a Los Salvajes que a l'original “Paint it Black” dels Stones, subratlla al costat de “El Sueño de Marta” el caràcter garatger de la banda, amb clares reminiscències als sons dels 60 sense caure en el revival. Potser el tall acústic que tanca el disc o l'encertada revisió de “Flaca” (A. Calamaro), marquen encara més l'eclecticisme d'un trio que per damunt de tot sona a ells mateixos: enèrgics, directes i amb una desvergonya que aclapara.

Àngel Bedia (guitarra, maraques i cors) i Chus Antón (bateria i cors), al costat de l'increïble frontman que és David deLlera (veu, guitarra i hammond), fent un gest de complicitat a la novel·la de Cohen (Beautiful Loosers), s'embarquen en la seva pròpia història amb una llarga gira que els portarà fins i tot a Sud-amèrica i Canada. En els últims mesos se'ls ha pogut veure compartint escenari amb: Vilot (Canadà), Súper Ratones (Argentina), Lords of Altamont (USA) a més de amb Sidonie, Niños Mutantes o Lula i en els Festivals com el Templete Festival 2006 o el Naked Sessions 2006, junto a Howe Geld (Usa), Javier Colis, Tav Falco (USA) o Harlan T. Bobo (USA).