Some Electric Noise (S.E.N.)
"El niño y la oscuridad"
FyN-64-CD - 8435015513283

SOME ELECTRIC NOISE (S.E.N.) “El niño y la oscuridad”

És el títol del 3r "llarga durada" d'estudi de Some Electric Noise (SEN), i 2n amb Flor y Nata Records. La novetat més cridanera d'aquest lliurament, és el canvi d'idioma de l'anglès al castellà, donant un rumb diferent a la interpretació de Serch en les seves lletres, tot això mantenint l'inconfusible so de SEN a les guitarres i amb segell propi de l'Albert.

"El niño y la oscuridad",
és el primer disc "conceptual" de la banda

El canvi d'idioma i la conceptualitat, Serch els explica així:
"Volíem fer alguna cosa diferent, ens sentíem una mica incompresos amb l'idioma i per a mi les lletres són una part molt important en SEN També, volíem provar alguna cosa més directe i menys elaborat que l'anterior disc. Crec que encara busquem disc rere disc "aquest nou so" en tot el que fem, això és bo i gratificant. Reconec haver escrit molt en aquesta època, sobre la crisi, la dels altres i la meva pròpia. Tot al voltant era molt negatiu i contagiós. Vaig decidir apartar aquesta merda i centrar-me en els meus, sobretot en el meu fill de 2 anys. Crec que ell em va mostrar moltes grans coses que estaven allà esperant, però havia oblidat - Les lletres parlen d'aquest particular procés -"

“El niño y la oscuridad”, amb 9 cançons, 6 d'elles són el passeig per alguns inferns personals, i inseguretats que ens envolten, les 3 restants, ens expliquen que al final, sempre la tempesta cessa. Així “Crimen”, “Días raros”, “Viernes 6:40”, “Estático”, “Satélite” i “La promesa rota” són cançons, que parlen de frustració, males ratxes, conspiració, ansietat i soledat, mentre que “Primera Evasión”, “Interlude” i “Niño”, mostren al final d'aquest mal tràngol i la llum al final del nostre "túnel personal".

El nou disc de SEN es distancia de l'anterior (Blackout, 2010) no tan sols pel canvi d'idioma, sinó també per anar cap a un so més directe, amb guitarres més usuals en el rock alternatiu i, diferents a les que ens tenien acostumats. També han donat més importància que mai a les lletres i la veu de cada cançó, ja que aquestes són la columna vertebral del disc.

Torna a estar enregistrat, mesclat i masteritzat als Estudis Dalton a Parets del Vallès i està produït per Albert Osdorgoitea i Alejandro Quintana, a excepció de “Primera evasión” i “Interlude”, produïdes sols per A. Osdorgoitea en els Estudis La Nevera i amb la col·laboració al piano a “Primera evasión” de Miquel Cellalbo, amic i col·laborador habitual de SEN. El disc conté una col·laboració de luxe com és la de Xavi Vidal (La gran aventura), també amic del grup que va acceptar ràpidament la invitació per ser la segona veu en “Satélite”.

Amb la veu inconfusible de Serch, les seves lletres, i totes les guitarres, baixos i teclats de l'Albert, el disc es va completar amb les bateries d'Alejandro Quintana ex-bateria de la banda i co-productor del disc. El fet que pràcticament tot s'hagi enregistrat solament per 3 persones fa que el so sigui més compacte i que l'enregistrament instrumental es realitzarà força ràpid, el que va facilitar poder dedicar més temps per poder treballar millor en la post- producció i mescla final del disc.

Després de la reestructuració, SEN queden amb: Serch Salesa a la veu; Albert Osdorgoitea a la guitarra; Alexandre Plaza al baix; i en Nacho Llacer a la bateria, donant un aire nou però molt especial i personal al so dels seus directes.

Some Electric Noise (S.E.N.)
"Blackout"
FyN-47-CD - 8435015511715
Some Electric Noise (S.E.N.), “Blackout”, nou CD

S.E.N. (Some Electric Noise) prenen forma amb l'arribada de Sergio Salesa (veu) i el so característic de la guitarra d'Albert que imprimeixen a la banda un segell propi i un caràcter definit. La banda de Montornès del Vallès (Barcelona) s'orienta als sons més alternatius, indies i postpunks, prenent com a referències a Depeche Mode, The Cure, Suede, David Bowie o Joy Division barrejant-lo amb sons més grunge o brit pop com els de Nirvana , Pearl Jam, Blur o Radiohead.

Des d'aquest moment, Some Electric Noise (SEN) adquireixen velocitat, defineixen la seva personalitat, creen repertori i actuen en directe, arribant a compartir escenari amb Delorean, Praga, Anika Sade, Half Foot Outside, Bearlin, Nothink, els australians Heligoland o telonejant al suec Jay Jay Johanson a Espanya durant la seva gira de finals de 2007.

Mèxic i Alemanya ja els han descobert

El 2007 van publicar el seu primer disc "Departure Place" produït per Santi Garcia (Unfinished Sympathy, Nueva Vulcano, etc ...). Amb el que van actuar amb freqüència en el circuit indie i amb el que des de les xarxes socials s'han indroduits en mercats tan dispars com Mèxic o Alemanya, on esperen ansiosos una nova entrega de la banda.

El 2009, el grup pateix alguns canvis que culminen a principis de 2010 deixant Some Electric Noise (SEN) definitivament formats per Sergio Salesa (veu), Albert Osdorgoitea (guitarra, teclats i cors), Isaac Cortés (baix) i Alejandro Quintana (bateria).

Entre 2009 i principis del 2010 realitzen dos discos només digitals: "The Lost Songs" i "The Lost Songs Vol 2".

Blackout, el disc de confirmació

Amb el seu fitxatge per Flor y Nata Records, el millor que els podia passar, segons un comentari en el seu MySpace, arriba el seu nou disc "BLACKOUT", un disc en el qual Some Electric Noise (SEN) han tingut cura de cada petit detall de la producció i del que es sentiran orgullosos passats els anys, quan ja com "oldies" segueixin sonant actuals i poderosos.

"Blackout" s'obre amb "Hands" (primer single) que és la història de quan t'adones, que ningú té dret a dir-te el que pots i no fer amb la teva vida, i que si vas de front no tens perquè avergonyirte (ensenyo les meves mans). És la història d'un nou inici, tenint clares unes bases.

Continua amb l'energètica "The death of the radio són" en què S.E.N. parlen d'una persona que ni viu ni deixa viure, un d'aquests supòsats amics, dels que una trucada seva, sempre porta problemes que moltes vegades et acaben arrossegant.

"Primal Fear" parla d'aquestes nits en què no pots dormir, d'un estat d'ansietat, i aquestes falses sensacions a les quals cal fer front encara creiem aquesta nit que són reals, la tempesta sempre acaba passant

També és curiosa la història de "Years of fire and rage", una cançó composta arran d'unes declaracions del Bisbe de San Sebastiàán poc després del terratrèmol que va assolar Haití i en la qual l'Església no queda molt ben parada. Ells t'explicaran tota la història ...